La lengua de las mariposas.

La lengua de las mariposas. 

PARLA UN TESTIMONI 

Morasverdes (Salamanca). Hicieron sonar las campanas del Ayuntamiento para que acudiese la gente a una reunión que se iba a celebrar en la escuela. El jefe de los falangistas se sentó en la silla del maestro. “En este pueblo están pasando cosas extrañas. Quizá no se dan ustedes cuenta de que la democracia ya no existe. La única democracia es ésta...”, y desenfundó la pistola. “En vista de ello, tengan cuidado. El consistorio queda disuelto...” (...) El 15 de agosto, festividad de la Asunción, se presentaron unos falangistas a cumplir una misión siniestra: coger a unas cuantas personas (...) Los estatutos de autonomía catalán y vasco fueron el colmo de todo. Conducirían sencillamente a su independencia y al final de la unidad española. Cada vez que en España se produce una situación revolucionaria, el “cantonalismo” se extiende como un hongo. Primero Cataluña, después el País Vasco, seguidamente Galicia... y al final quiere la independencia hasta un pueblo como Morasverdes. Comités y juntas en cada pueblo. Es el cuento de nunca acabar. En cuanto desaparece un poder fuerte, España se disuelve (...). Yo combatía para crear una España mejor. Para ello harían falta sacrificios. Las cosas que estaban pasando en la retaguardia eran uno de estos sacrificios necesarios para que la justicia triunfase. Aunque fuese dolorosa, era una parte necesaria de la guerra. 

Ronald Fraser Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Ed. Crítica. Barcelona, 1979. 

Aquest és el testimoni de Juan Crespo, que l’any 1936 era un estudiant monàrquic, d’una família conservadora d’un poble de la província de Salamanca. Crespo relata alguns fets dels primer dies de la guerra civil i comenta les seves postures polítiques.  

1. L’escola on va el nen protagonista del film es diu “Rosalía de Castro”. 
2. Per què creus que té aquest nom? Qui era Rosalía de Castro? 
3. El pare de Moncho, Ramón, és un republicà convençut. “Republicano de D. Manuel Azaña”, diu ell. Qui era Manuel Azaña? En un altre moment del film, parlant de D. Gregorio diu: “Los maestros no ganan lo que tendrían que ganar. Ellos son las luces de la República” Què vol dir amb aquesta frase.

Parlem ara del mestre, de D. Gregorio: 

a) El mestre li diu al nen que ja té edat per llegir llibres i n’agafa un de la seva petita biblioteca per deixar-li. El llibre es titula “La conquista del pan”, però es repensa perquè creu que li costaria entendre’l i, finalment, li dóna “La isla del tesoro”. “La conquista del pan” és un llibre de Kropotkin. Investiga qui era i com pensava Kropotkin i d’aquesta manera podrem tenir una pista sobre la ideologia del mestre, D. Gregorio.

b) En la mateixa seqüència, el mestre diu “en los libros podemos refugiar nuestros sueños para que no mueran de frío”. Què vol dir amb aquesta frase? 

c) D. Gregorio es va quedar vidu molt jove i ha tingut una vida de solitud. Igual que un poeta castellà a qui se li va morir la seva dona molt poc després d’haverse casat i a qui li va dedicar molt dels seus poemes plens de malenconia. Justament, aquest poeta és esmentat a la pel·lícula, quin era el seu nom?

d) Quan el mestre i el nen parlen de l’existència o no de l’infern, D. Gregorio li diu “El infierno del más allá no existe. el odio, la crueldad, eso es el infierno . A veces el infierno somos nosotros mismos” Quina relació tenen aquestes paraules amb el final de la pel.lícula? 

e) En l’acte del seu homenatge, el mestre diu que “el lobo no dormirá nunca en la misma cama con el cordero”, i també “si conseguimos que una sola generación crezca libre en España ya nadie les podrá arrancar nunca la libertad”. En aquest punt, el cacic del poble abandona l’acte, enfurismat. Quin significat tenen aquestes paraules? 

4. És evident que el final de la pel·lícula conté les escenes més impactants. Quan es produeix el cop d’estat feixista la mare de Moncho, Rosa, li diu al nen: “Recuerda esto, Moncho. Papá no era republicano. Papá no era amigo del alcalde. Papá no hablaba mal de los curas. Y otra cosa muy importante, Moncho. Papá no le regaló un traje al maestro” “Sí que se lo regaló” “No, Moncho. No se lo regaló. ¿Has entendido bien? ¡No se lo regaló!” “No, mamá, no se lo regaló” Explica per què la dona té aquesta actitud. 

5. La duresa de les imatges finals és terrible. L’alcalde, la gent d’esquerres, el mestre han estat detinguts i els fan pujar al camió, molt probablement, per afusellar-los. La gent que va a missa els escridassa, també els protagonistes. Per què actua així la família? Per què insulta Ramón els seus antics amics? Per què Moncho insulta el mestre? Què els podria passar si no ho fessin? Ho trobes correcte des del punt de vista ètic?