Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació per la ciutadania. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 d’abril del 2015

The Social Network

Activitats.

1. Escriviu la sinopsi del film.
2. Completeu aquest quadre d’anàlisi dels personatges:

Personalitat Evolució al llarg del film   Aquest personatge
em recorda a...

Mark Zuckerberg

Eduardo Saverin

Sean Parker

3. Opineu sobre el concurs de noies que organitza en Mark Zuckerberg al principi del film

4. Com valoreu valoreu que s’esbombés la història de la gallina de l’Eduardo? Qui creieu que en va ser el responsables? Per què?

5. Qui creieu que va avisar la policia en la festa de celebració del milió d’apuntats al Facebook ? Per què ho devia fer?

6. A la darrera escena per què creieu que la jove advocada li diu a en Zuck que no és un gilipolles però que treballa dur per ser-ne? Per cert, si ho recordeu, el noi es queda sol amb el seu portàtil, què fa? Quin significat té aquesta situació?

7. Com definireu Facebook després d’haver vist aquesta pel·lícula?

FACEBOOK NACIÓ POR UNA VENGANZA

Muchos conocen su obra. Más de 500 millones de personas la utilizan – numerosos de forma enfermiza, adictiva – y otros tantos la desprecian. Muy pocos saben de su autor. A Mark Zuckerberg se le considera el milmillonario más joven del mundo. A los 26 años ocupa el puesto 35 en la lista de ricos estadounidenses. Su patrimonio se cifra en 6900 millones de dólares

Las ventanas virtuales, detrás de las que tanto le gusta fisgonear, se han abierto de
par en par, con él, a su pesar, en el centro de las miradas. El ideólogo y fundador
de Facebook, en la piel de Jesse Eisenberg, se ha convertido en la inspiración de
The social network, cuya première se produjo el viernes en la apertura del festival

de cine de Nueva York. Hubo aplausos, a siete días del estreno.

Es la primera película – la dirige David Fincher – que aborda cómo surgió la red social de mayor influencia. Según esta versión, nació de una venganza, por un despecho sentimental. Aquella noche del otoño de 2003, en una habitación del complejo universitario de Harvard, marcó el inicio de una época, del encumbramiento de un hacker. El relato, sin embargo, va más allá. Hace un retrato del nuevo poder tecnológico.

Es una crónica clásica de amistad, lealtad, traición y celos, afirma Aaron Sorkin, responsable del guión. La narración se articula en torno a un doble pleito. El que formularon los gemelos Tyler y Cameron Winklevoss, quienes sostienen que Zuckerman les robó la idea. Han cobrado 65 millones de dólares, aunque ahora le reclaman más. Y la demanda que planteó un cofundador de la empresa, Eduardo Saverin. También se ha llevado un indemnización (sin cifra). Así que Zuck, como le llaman sus amigos, ha empezado a ser popular, aunque él no sólo se ha negado a participar, sino que ha despreciado el trabajo, por falta de exactitud. Una de las principales fuentes de las que se nutre el filme, de 40 millones de dólares de presupuesto, es el libro The accidental billonaires. A su autor, Ben Mezrich, le acusan de mezclar con demasiados los hechos con la fantasía. Todo empezó cuando hace dos años Mezrich recibió un e-mail. Un estudiante de Harvard le confeso que su mejor amigo estuvo implicado en el origen de Facebook y no se hablaba de él. Ese amigo era Saverin.

Mark Zuckerberg nació en el estado de Nueva York. Es hijo de un dentista y de una psiquiatra. De niño no utilizaba los juegos de ordenador. Los diseñaba. Aún le apasionan los héroes griegos. Siendo crío ideó un sistema de aviso a las visitas de la consulta de su padre. Un prodigio que llegó con fama en el 2002 a una de las universidades de prestigio.

Desde ahí se convirtió en el mesías de la transparencia on line – todo sería mejor si la gente fuera más abierta, sostiene – mientras que él se difumina. Es su contradicción. Desprecia las críticas de falta de privacidad de su invento, pero él se esconde.

La historia se abre con una escena, ambientada en un bar estudiantil, Zuck, tímido y arrogante, humilla a Erica, su novia. Ella se levanta y lo manda al infierno con un sonoro gilipollas. Esa noche, en su cuarto, Mark manipuló la red informática de Harvard para vengarse de ella y, de paso, hace caer su ira en el resto de las compañeras al difundir el concurso de la chica más caliente. Es la semilla de Facebook. Cuando las autoridades académicas le pasan cuentas, él replica:

- Deberían felicitarme.

Al final de la película está solo. Una de las abogadas le ha dejado otra frase: No eres gilipollas, pero trabajas duro para serlo.

Hoy vive en California, con Chan, su compañera. No hace ostentación de riqueza. Su casa es discreta, su coche también. Le gusta la esgrima y practica el mandarín. Entra de los primeros y sale el último de la oficina.

Francesc Peirón “Facebook nació por una venganza” “La Vanguardia” 26-9-2010

LA CARA OCULTA DE FACEBOOK

El recent intent de Facebook (una de les xarxes socials d’internet) de voler ferse amb el control de tota la informació que allotja - des de i per sempre- ha fracassat gràcies a una àmplia campanya de protesta a internet que denuncia que els gestors d'aquesta xarxa puguin fer el que els doni la gana, per sempre, sense permís dels usuaris.

El mite de les "xarxes socials" a internet es basa en la idea que les xarxes són un espai de llibertat quasi il·limitat. En realitat, no és així. L'amo de Facebook són els administradors de la xarxa social: ells decideixen com, en quines condicions i quan es pot accedir i sortir d’aquesta. Així, el gestor - privat- del sistema opera com un poder constituent - públic- de la comunitat virtual. Sense cap tipus de control públic sobre la seva actuació. L'únic control possible és el de la pròpia comunitat capaç de forçar - com a Facebook- que el gestor s’autolimiti mitjançant mecanismes d'autoregulació.

Les anomenades "xarxes socials" són, en realitat, una mica més - molt més -que xarxes i socials. Són, sobretot, gegantins dipòsits d'informació controlada i gestionada per algú diferent als seus titulars, els quals, en molts casos sense ser conscients d'això, dipositen en el sistema informació d'altíssima utilitat i que pot ser explotada comercialment pels gestors obtenint ingressos multimilionaris

En realitat, el model de gestió de continguts i d'accés a la informació no és ni neutre, ni lliure: és un model generat per algú - l'administrador del sistema- que no renunciarà fàcilment al seu poder, és a dir, a aquest control de continguts i informació.

  Facebook, Google i els seus derivats són en realitat dipòsits d'informació, no de coneixement, però en tot cas d'informació imprescindible per a operacions de intel·ligència de difícil elaboració si calgués acumular-la de manera artesanal. Així, Google va cedir al govern xinès dades sobre internautes opositors polítics que avui estan presos; la Patriot Act va obligar a facilitar dades al govern nordamericà després de l'11-S, i ara el govern espanyol obligarà els usuaris de mòbils de prepagament a registrar-se per seguretat nacional després dels atemptats de l'11-M. Res és el que sembla: internet tampoc. I és que la cara oculta de Facebook és molt dura.

R. J. MOLES I PLAÇA, director del Centre de Recerca en Governança del Risc (UAB-UOC) “La cara oculta de Facebook” La Vanguardia. 24-2-2009. Traducció de Cinescola

Activitats 1. Què creieu que es pot fer amb un cabdal d’informació tan gran com el que genera Facebook?

2. Els enormes guanys de Facebook, d’on penseu que surten?

3. Quina diferència creieu que hi ha entre informació i coneixement?

Mutilació genital femenina.

Mutilació genital femenina: Cultura o crim?

QUÈ ÉS LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA?

La mutilació genital femenina consisteix en la extirpació parcial o total dels òrgans genitals femenins. La seva forma més severa és la infibulació, El procediment inclou la clitoridectomia (extirpació total o parcial del clítoris), l’escissió (extirpació de la totalitat o de part dels llavis menors) i l’ablació dels llavis majors per a crear superfícies en carn viva que després es cusen o es mantenen unides amb la finalitat que, en cicatritzar, tapin la vagina. Es deixa una petita obertura per a permetre el pas de l’orina i del fluix menstrual. La gran majoria (el 85 per cent) de les mutilacions genitals que es practiquen a Àfrica són clitoridectomies o escissions.

COM ES REALITZA?

El tipus de mutilació, l’edat i la manera que es practica la mutilació genital varien en funció de diferents factors, entre ells el grup ètnic al que pertanyi la dona o la nena, el país en el qual viu, si es troba en un àrea rural o urbana i el seu origen socioeconòmic. Generalment es practica entre els quatre i els vuit anys, encara que cada vegada es fa a nenes més petites, segons l’Organització Mundial de la Salut. La persona que practica la mutilació pot ser una anciana, o una curandera tradicional, o una llevadora o un metge qualificat. La nena és immobilitzada, generalment per ancianes, amb les cames obertes. La mutilació es realitza utilitzant un vidre trencat, la tapa d’una llauna, unes tisores, la fulla d’una navalla o un altre instrument esmolat. Quan es tracta d’una infibulació s’utilitzen espines o punts per a unir les dues parts dels llavis majors, i les cames es poden arribar a mantenir lligades 40 dies. De vegades s’apliquen pólvores antisèptiques, o bé, amb major freqüència, ungüents que contenen herbes, llet, ous, cendra o fems i que es consideren cicatritzants.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Uns 135 milions de nenes i dones de tot el món han sofert la mutilació genital, i cada any dos milions corren el risc de patir-la (unes 6.000 al dia). A Àfrica es realitza de forma generalitzada i és una pràctica comuna en alguns països d’Orient Mitjà. També es fa, sobretot en comunitats d’immigrants, en zones d’Àsia i el Pacífic, Amèrica del Nord, Llatinoamèrica i Europa. Als països industrialitzats, la mutilació genital es realitza sobretot entre els immigrants procedents de països en els quals es practica. S’han rebut informes sobre mutilacions a Austràlia, Canadà, Dinamarca, Estats Units, França, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit i Suècia.

ELS EFECTES FÍSICS I PSICOLÒGICS

Efectes físics

La mutilació genital pot provocar la mort. En el moment que es realitza, poden presentar-se dolors, commoció, hemorràgies, danys en els òrgans que envolten el clítoris i els llavis. Posteriorment, pot produir-se retenció d’orina i desenvolupar-se infeccions greus. La utilització del mateix instrumental en diverses noies sense esterilitzar-lo pot provocar la propagació del virus de la sida. Més sovint, les infeccions cròniques, les hemorràgies intermitents, els abscessos i els petits tumors benignes del nervi que poden provocar la clitoridectomia i la escissió produeixen malestar i un dolor extrem. La infibulació pot tenir efectes a llarg termini encara més greus; infeccions cròniques d’orina, pedres a la bufeta i la uretra, trastorns renals, infeccions genitals a conseqüència de l’obstrucció del flux menstrual, infeccions en la pelvis i infertilitat. El primer acte sexual només pot realitzar-se després de la dilatació gradual i dolorosa de l’obertura que ha quedat després de la mutilació. En alguns casos, és necessari practicar una incisió prèvia. Algunes noies pateixen greus ferides a causa d’incisions mal realitzades pels seus marits. Un problema addicional és que la ferida duradora que llavors es produeix en la zona genital pot augmentar el risc de transmissió del virus de la sida durant el contacte sexual. En el part, el teixit cicatritzat de les dones que han sofert l’escissió pot estripar-se. Després de parir, sovint a les dones els tornen a practicar la infibulació. Les constants incisions i sutures dels genitals d’una dona amb cada naixement poden provocar la formació d’un fort teixit cicatritzat en la zona dels genitals. El secret que envolta la mutilació genital femenina i la protecció dels qui la duen a terme dificulta la recopilació de dades sobre les complicacions derivades d’aquesta pràctica. Quan sorgeixen problemes, rarament s’atribueixen a la persona que va realitzar la mutilació. És més probable que s’atribueixin a la presumpta “promiscuïtat” de la nena o al fet que els pares no fessin els sacrificis o rituals de forma apropiada. Efectes sobre la sexualitat La mutilació genital pot fer que el primer acte sexual sigui una terrible experiència per a les dones. Pot ser extremadament dolorós i fins i tot perillós si a la dona se li ha de practicar una incisió. La importància del clítoris per a experimentar plaer sexual i aconseguir orgasmes suggereix que ha d’afectar negativament a la satisfacció sexual.

Efectes psicològics

Els efectes psicològics de la mutilació genital femenina són més difícils d’investigar científicament que els físics. S’han rebut informes de pocs casos clínics de malalties psicològiques relacionades amb la mutilació genital. Malgrat la falta de proves científiques, els relats personals de mutilacions revelen sentiments d’ansietat, terror, humiliació i traïció, els quals probablement tenen efectes negatius a llarg termini. Alguns experts suggereixen que la commoció i el trauma causats per l’operació poden contribuir a perfilar un comportament descrit com “tranquil” i “dòcil” que es considera positiu en les societats que practiquen la mutilació genital femenina. Les celebracions, els regals i les atencions especials que tenen lloc en el moment de la mutilació poden mitigar en certa mesura el trauma experimentat. L’efecte psicològic més important que pateix una dona que ha sobreviscut és la sensació de ser acceptada en la seva societat, de respectar les tradicions de la seva cultura, i la de reunir els requisits per a casar-se, sovint l’únic paper que se li permet. És possible que una dona que no se sotmetés a la mutilació genital sofrís problemes psicològics a causa del rebuig social. Es creu que les dones que pertanyen a les comunitats minoritàries que practiquen la mutilació genital femenina són especialment vulnerables als problemes psicològics, en estar atrapades entre les normes socials de la seva comunitat i les de la cultura majoritària.

PER QUINA RAÓ ES PRACTICA?
Identitat cultural:
El costum, la tradició i el sentiment de pertinença a un grup són, amb diferència, les raons més invocades per a explicar-la.

Identitat sexual: Sovint la mutilació genital femenina s’estima necessària perquè una nena sigui plenament considerada com a dona, i la pràctica marca la diferenciació de sexes pel que fa als seus futurs papers en la vida i en el matrimoni.

Control de la sexualitat i de les funcions reproductives de la dona: “La circumcisió fa netes les dones, fomenta la seva virginitat i castedat i protegeix les noies joves de la frustració sexual en atenuar el seu desig sexual.” (Sra. Njeri, defensora de la mutilació genital a Kenya). En moltes societats, una raó important que es fa servir a favor de la mutilació genital femenina és la creença que mitiga el desig sexual de la dona i, per tant redueix les possibilitats que hi hagi relacions sexuals fora del matrimoni. Es posa en dubte la capacitat de les dones no mutilades de ser fidels per pròpia voluntat. És d’importància vital impedir que la dona tingui contactes sexuals “il·legítims” i protegir-les de relacions sexuals no desitjades, doncs es considera que en depèn l’honor de tota la família.

Creences sobre la higiene, l’estètica i la salut: De forma sistemàtica s’invoquen la neteja i la higiene com raons que justifiquen la mutilació genital femenina. Les idees sobre els efectes benèfics que té la mutilació genital femenina en la salut no es donen únicament a l’Àfrica. A l’Anglaterra del segle XIX va haver debats sobre si la clitoridectomia podria guarir a la dona de “malalties” com la histèria i la masturbació “excessiva”. Als Estats Units, la clitoridectomia va continuar practicant-se per aquestes raons fins a ben entrat el segle XX.

Religió: La pràctica de la mutilació genital femenina és anterior a l’Islam i no és habitual entre la majoria dels musulmans, però ha adquirit una dimensió religiosa. Molts dels que s'oposen a la mutilació neguen que hi hagi cap relació entre la seva pràctica i la religió, però els líders islàmics no pensen tots igual.

Activitats.

Què és la mutilació genital femenina?
En quins llocs del món es practica?
Per què es practica?
Creus que és raonable?
Creus que és just?
Quines conseqüències té per a les dones?
Quins articles de la Declaració Universal es violen a la pràctica?
Què és el que més t’ha sorprès?
Què n'opines?

dijous, 12 de març del 2015

NELSON MANDELA. INVICTUS.

NELSON MANDELA: SOY EL AMO DE MI DESTINO, SOY EL CAPITÁN DE MI ALMA.

PREGUNTES DE COMPRENSIÓ.

1)Realitza la fitxa tècnica de la pel·lícula.

2)Busca a Internet els següents termes:

Springboks:
CNA:
Nelson Mandela:
Afrikaner:
Apartheid

2)Respon a les preguntes següents:

Quin joc practicava la gent de color? I la gent de raça blanca?
Per què la població negra, a l'inici de la pel·lícula, recolzava als equips nacionals d'altres països rivals enlloc de l'equip de rugbi de Sud-àfrica?
Per què va tenir tant d'interès, Nelson Mandela, a donar suport a l'equip nacional de rugbi?
Per què la lesió de l'únic jugador negre de l'equip nacional va suposar un revés per a Mandela?
A jutjar al final del llargmetratge; Va aconseguir Mandela la unió del poble Sud-africà per sobre del color de la pell?
És possible que un grup social , com la població negra a Sud-africà , que durant dècades ha patit constants vulneracions dels drets humans més bàsics per part de la minoria blanca , acabi oblidant el seu passat més immediat d'agressions mitjançant un campionat mundial d'un esport, el qual, no entenien ni practicaven ?
Després de la caiguda de l'apartheid , és possible que un poble construeixi un projecte comú si hi ha pronunciades diferències econòmiques entre els grups socials ?
Compartiu la idea central de la pel·lícula: És possible una reconciliació nacional a través de l'esport ?
Comenta les frases següents:

"El deporte tiene el poder de cambiar el mundo. Tiene el poder de inspirar, el poder de unir a la gente de un modo que pocos consiguen" - Nelson Mandela.
"La nación multicolor empieza aquí. La reconciliación empieza aquí". El perdón empieza aquí. – Nelson Mandela

Llegeix el següent article i respon:

¿Qué pasará con Sudáfrica tras el Mundial?

El Mundial echó el cierre ayer y tras de sí deja un mes de competición, muchos meses de ilusión, pero poco dinero para un país como Sudáfrica. Es cierto que Mandela y los suyos han demostrado que pueden organizar un evento así, FIFAha mirado hacia otro lado algo que no hubiera hecho con otros países, pero lo cierto es que la organización en sí de la Copa del Mundo no ha sido mala del todo.

El problema es saber que herencia va a dejar el Mundial a una tierra que necesita todas las ayudas del mundo para superar los graves problemas que tiene y que la han llevado a ser el paraíso de la delincuencia del continente africano. Las diferencias económicas y sociales dejan un vacío que ni la organización de la Copa del Mundo será capaz de llenar. Los cientos del Township que hay repartridos por toda Sudáfrica y en la que mal viven millones de personas de color continuarán existiendo.Ver las imágenes produce escalofríos. Niños educados a preguntarte tu procedencia, que te dan la mano, que ponen la mejor de sus sonrisas, que caminan descalzos entre ratas y todo por algo de comer, por un billete.

No piensen que no hay ricos, que los hay. En algo tenía razón Blatter cuando dijo que el único país africano capacitado para organizar un Mundial era Sudáfrica. Y es que aquí hay dinero,mucho, pero en pocas manos. Aquí pasas de ver a treinta personas subidas en una pick-up pasando al lado del último y lujoso modelo de cualquiera de las primeras marcas de automóviles.

En lo social, las diferencias se van reduciendo, pero siguen existiendo. Ya no hay carteles en los taxis como los que ponía 'sólo pasajeros blancos', pero es curioso ver como apenas hay parejas de diferentes razas o más todavía como hay bares, restaurantes o centro comerciales para negros y para blancos. Duele verlo.

El otro gran problema es el del Sida. Sudáfrica es el país en dónde fallecen más personas por el contagio del virus VIH. Las estadísticas hablan de un 35% de las mujeres como portadoras del VIH. Del cóctel a base de ajo, limón, remolacha y aceite -la receta propuesta durante una década por el ex presidente sudafricano Thabo Mbeki se ha pasado a los fármacos antirretrovirales. El presidente Jacob Zuma ha sido clave en ese cambio, al sugerir a su llegada a la presidencia que todo el mundo se sometiera a las pruebas del Sida. Los afectados se van reduciendo, pero sigue estando a la cabeza.

Ahora la incógnita se centra en saber si en dos meses el mundo se volverá a olvidar de Sudáfrica o tan sólo nos acordaremos de esta tierra por el triunfo de España, por los maravillosos estadios tipo Soccer City o el Moses Mabhida de Durban. El tiempo lo dirá.

José Félix Díaz.- 12/07/2010 (12:29h)

Què passarà després del Mundial?
Visita aquesta pàgina(webhttp://www.eurosur.org/ai/20/futuro.html) i contesta les següents preguntes.

Quines són les característiques de Sud-àfrica:
Explica quina és la distribució de la riquesa.
Explica en què es basa la seva economia.
Explica quina és la seva realitat social( alfabetització, esperança de vida, mortalitat...)

dijous, 5 de març del 2015

L'anorèxia i l'obesistat.

PREGUNTES.

Un dels grans problemes de la nostra cultura de l’abundància és que “mentre mig món es mor de gana, l’altre mig es mor per aprimar-se”. D’aquí neixen una sèrie de transtorns de l’alimentació , que tots coneixeu. Llegiu aquest text de Rosa Montero, a El País Semanal núm 1078 (25/05/1997) i responeu les preguntes de sota:

LA CULPA Y LA ANOREXIA

Dentro de las múltiples bobadas que a veces leemos (y a lo peor, hasta escribimos) en los periódicos, una de las que me ha dejado más patidifusa últimamente ha sido ese estudio sobre la anorexia según el cual unos superferolíticos científicos británicos aseguraban que habían descubierto algo así como la causa de esta enfermedad: una disminución del riego sanguíneo en una zona concreta del cerebro. O sea, trompeteaban victoriosos los medios de comunicación: un origen orgánico y no psicológico.

A decir verdad, la noticia me parece tal necedad que al principio tendí a suponer que habíamos sido nosotros, los periodistas, quienes reprodujimos mal lo que los científicos decían; y que no alardeaban de haber descubierto la causa de la anorexia, sino simplemente un efecto más de la enfermedad, equiparable, por ejemplo, a la fenomenal disminución de masa ósea que también se produce. De todos es sabido que un anoréxico es un esqueleto viviente; a fuerza de no comer, se queda suspendido en los confines de la inanición, y ahí, en esa suerte de fronteriza muerte-vida, colgando en el vacío y descamado, es capaz de resistir durante muchos años. Pero esa existencia al límite tiene sus costes: a los enfermos se les cae el pelo, se les retira la regla, se les descalcifican los huesos hasta el punto de disminuir de altura varios centímetros… y también es posible que, como dicen esos investigadores, sus cerebros tengan un riego sanguíneo menor que un cerebro normal. Lo cual no sería otra cosa que una consecuencia de la hambruna.

Pero por lo visto fueron los propios científicos quienes colaboraron en el triunfalismo y la confusión. “¿Cómo saben que las alteraciones cerebrales no han sido causadas por la propia anorexia?”, les preguntaron. “Porque cuando los enfermos se curan siguen manteniendo la diferencia de riego”. Bien, los anoréxicos que han sanado tampoco recuperan nunca toda la masa ósea que perdieron. Irrita y amedrenta una falta de rigor tan elemental.

¿Y por qué unos científicos tan de chichinabo son capaces de acaparar páginas y páginas de la prensa mundial? Porque su mensaje alivia, porque están en la onda de los tiempos, porque dicen lo que la sociedad desea oír. Lo explicó muy clarito uno de esos investigadores británicos tan luminosos: “Podemos decir a la gente que padece anorexia y a los padres de los enfermos que no es culpa suya”.

La culpa, ay. La culpa está empezando a quedarse tan obsoleta en el mundo de hoy como el bombín y el coche de caballos. No reivindico ese pozo insondable de la culpabilidad judeo-cristiana, que nos hace asumir la autoría del Diluvio Universal a poco que se nos apriete, pero sí esa cuota de culpa inevitable y necesaria, que emana del sentido de responsabilidad, de la ética personal y de la estructura fundamental de lo que somos. Esa culpa, en fin, es uno de los marcos básicos del ser, uno de nuestros límites interiores. De hecho, es imposible vivir una vida normal sin tener que decidir entre opciones precarias, sin causar algún daño, sin alguna clase de remordimiento.

Pero hoy todo se organiza en la sociedad para evitar la culpa, para extirparla por completo. Esa debe de ser una de las razones del auge actual del biologismo: como si los humanos no fuéramos sino un ciego y fatídico conglomerado de células y genes y reacciones químicas. Y así, nos sacudimos de encima la responsabilidad y la culpa como quien se extrae una muela picada, sin advertir que, en la misma operación, estamos perdiendo parte de la sustancia humana.

Activitats

1. Fes un resum del que has pogut veure en el video. Què és el que més t'ha impactat?I el que menys?

2. L’autora se’n riu, en aquest article, d’aquests metges anglesos que han dictaminat que els transtorns alimentaris provenen d’un problema físic: la manca de reg sanguini al cervell. La mateixa autora desmunta la teoria. Com ho fa?

3. Què té a veure el sentiment de culpa amb la malaltia de l’anorèxia i la bulímia? De quina religió pensa l’autora que prové aquest sentiment de culpa? Penseu que l’anorèxia necessita un tractament psicològic ?

4. Dins del món dels transtorns alimentaris hi ha moltes informacions falses o tergiversades, sobre els aliments, el seu consum, la manera de fer-se passar la gana, etc. Consulteu aquest article i expliqueu-ne cinc:http://www.acab.org/fitxer/83/article-internet.pdf

5. Què penseu que poden fer la família i els amics d’una persona amb transtorns alimentaris per tal d’ajudar-la?

6.Un dels sistemes per a no llençar el menjar que ens sobra són les receptes d’aprofitament. Llegeix-ne algunes, d’arreu del món, en la imatge de sota, i després pregunta a casa, a la mare o l’àvia, quins secrets tenen elles per a fer-ne, aquí a Catalunya:

dilluns, 9 de febrer del 2015

El menjar que llencem

EL MENJAR QUE LLENCEM.

El menjar que llencem

Activitats de comprensió i de reflexió.

1. Què us sembla que vol dir el títol del documental?

2. Per què penseu que la Peggy, la mestra mare de família, ha de llençar part del que té a la nevera, abans de posar-hi el que ha comprat?

3. Per què compra tant? Això té relació amb la seva classe social?

4. A casa vostra us passa el mateix? Per què?

5. A l'institut, una de les cuineres diu que el menjar ha d'entrar pels ulls...Creieu que l'aspecte del menjar és un reclam?

6. Penseu que pagar una cosa et dóna dret a malbaratar-la, com fan els alumnes d'aquest institut?

7. En aquest institut acaben llençant 1/4 part del que es va comprar aquell dia per a fer el dinar... qui en té la culpa: qui el va comprar, qui el va cuinar o qui s'ho havia de menjar?

8. Què es podria haver fet amb aquest menjar?

9. Creieu que el self service és un bon sistema per a un menjador escolar? Proposeu una alternativa.

10. Recordeu Veronique Laubier, la senyora que té una empresa de melons. Heu vist que, si els melons no fan una mica concreta (800 gr. com a mínim), es llencen. Vosaltres compraríeu un meló més petit, si valgués igual que un de gran, sabent que el gran no us l'acabareu?

11. Proposeu què es pot fer amb els melons que aquesta empresa llença.

12. Heu entès la diferència entre data de caducitat i data de consum preferent? Per què la segona és una mena de trampa de les empreses?

13. Quina sensació tindríeu si el supermercat on compreu estigués mig buit o no tingués algun tipus de producte? Continuaríeu anant-hi?

14. Com valoreu que el supermercat francès que ens presenten intenti educar els clients amb cartells, i destini part dels residus per biocombustible i per la Creu Roja?

15. Si haguéssiu de fer un gràfic circular, quina part de responsabilitat en el malbaratament alimentari creieu que tenen les empreses productores, els venedors i els consumidors?

16. Per què penseu que algunes grans superfícies tenen prohibit donar el menjar?

17. Sabeu que aquí a Espanya està prohibit agafar coses dels contenidors? Què us sembla?

18. Quin sentiment us provoca veure aquella parella que recull aliments dels contenidors per la nit?

19. Per què creieu que ho fan? És un motiu personal o col.lectiu? Definiu què vol dir "freegan".

20. És ètica una societat que malbarata tants aliments per una banda, i reparteix 3 milions d'ajudes alimentàries a gent necessitada, per l'altra?

dijous, 5 de febrer del 2015

DRETS HUMANS FONAMENTALS. ARTICLES

Los contenidos a abordar mediante este trabajo se encuentran en los siguientes artículos de la Declaración Universal de Derechos Humanos:

Artículo 1. Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros.

Artículo 2. Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta Declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición. Además, no se hará distinción alguna fundada en la condición política, jurídica o internacional del país o territorio de cuya jurisdicción dependa una persona, tanto si se trata de un país independiente, como de un territorio bajo administración fiduciaria, no autónomo o sometido a cualquier otra limitación de soberanía.

Artículo 3. Todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad de su persona.

Artículo 4. Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidas en todas sus formas.

Artículo 5. Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradantes.
Artículo 18. Toda persona tiene derecho a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión; este derecho incluye la libertad de cambiar de religión o de creencia, así como la libertad de manifestar su religión o su creencia, individual y colectivamente, tanto en público como en privado, por la enseñanza, la práctica, el culto y la observancia.

Artículo 19. Todo individuo tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión; este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el de investigar y recibir informaciones y opiniones, y el de difundirlas, sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión.

Artículo 20.1. Toda persona tiene derecho a la libertad de reunión y de asociación pacíficas.

Artículo 20. 2. Nadie podrá ser obligado a pertenecer a una asociación.

Artículo 26.2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana y el fortalecimiento del respeto a los derechos humanos y a las libertades fundamentales; favorecerá la comprensión, la tolerancia y la amistad entre todas las naciones y todos los grupos étnicos o religiosos, y promoverá el desarrollo de las actividades de las Naciones Unidas para el mantenimiento de la paz

Sección I. Derecho a la existencia.

Artículo 1. Todo pueblo tiene derecho a existir.

Artículo 2. Todo pueblo tiene derecho al respeto de su identidad nacional y cultural.

Artículo 3. Todo pueblo tiene el derecho de conservar en paz la posesión de su territorio y de retornar allí en caso de expulsión.

Artículo 4. Nadie puede ser, debido a su identidad nacional o cultural, objeto de masacre, tortura, persecución, deportación, o expulsión, o ser sometido a condiciones de vida que puedan comprometer la identidad o la integridad del pueblo al que pertenece.

Sección II. Derecho a la autodeterminación política.

Artículo 5. Todo pueblo tiene el derecho imprescriptible e inalienable a la autodeterminación. Él determina su status político con toda libertad y sin ninguna injerencia exterior.

Artículo 6. Todo pueblo tiene el derecho de liberarse de toda dominación colonial o extranjera directa o indirecta y de todos los regímenes racistas.

Artículo 7. Todo pueblo tiene derecho a un régimen democrático que represente al conjunto de los ciudadanos, sin distinción de raza, sexo, creencia o color, y capaz de asegurar el respeto efectivo de los derechos del hombre y de las libertades fundamentales para todos.

Sección IV. Derecho a la cultura.

Artículo 13. Todo pueblo tiene el derecho de hablar su propia lengua, de preservar y desarrollar su propia cultura, contribuyendo así a enriquecer la cultura de la humanidad.

Artículo 14. Todo pueblo tiene derecho a sus riquezas artísticas, históricas y culturales.

Artículo 15. Todo pueblo tiene derecho a que no se le imponga una cultura extranjera.

Sección VI. Derechos de las minorías.

Artículo 19. Cuando, en el seno de un Estado, un pueblo es una minoría, tiene derecho a que se respeten su identidad, sus tradiciones, su lengua y su patrimonio cultural.

Artículo 20. Los miembros de la minoría deben gozar sin discriminación de los mismos derechos que los otros miembros del Estado, y participar en iguales condiciones que ellos en la vida pública.

Artículo 21. Estos derechos deben ejercerse respetando los legítimos intereses de la comunidad en su conjunto, y no pueden servir de pretexto para atentar contra la integridad territorial y la unidad política del Estado, cuando éste actúa en conformidad con todos los principios enunciados en la presente declaración.

Sección VII. Garantías y sanciones.
Artículo 27. Los atentados más graves a los derechos fundamentales de los pueblos, sobre todo a su derecho a la existencia, constituyen crímenes internacionales que entrañan la responsabilidad penal individual.

dilluns, 2 de febrer del 2015

EL BULLYING

Com sabeu, l’assetjament escolar (o bullyng) és una forma reiterada de maltractament psicològic o físic d’una persona per part d’una altra o altres del seu grup o del seu centre escolar al llarg d’un temps determinat.

El maltractament psicològic pot manifestar-se amb insults, burles, paraules de menyspreu, aillament, fent correr rumors negatius, humiliacions, manipulació, imitacions paròdiques, amenaces, etc.
El maltractament físic, amb cops, travetes, arraconaments, llançament de pilotes, pedretes, etc.

En qualsevol cas, l’assetjament és una forma de violència que pot causar molt patiment a les víctimes i pot tenir seqüeles molt negatives i fins i tot tràgiques.

Malgrat que de vegades els agressors poden ser tot un grup, el més freqüent és que hi hagi un instigador, una persona que comença a ficar-se amb la seva víctima i, si veu que li fa mal i que aquesta no reacciona amb fermesa, arrossega altres a fer el mateix.

Els seguidors de l’instigador moltes vegades hi col·laboren activament i d’altres encobrint els fets o deixant fer sense intervenir per protegir la víctima ni denunciar el que està passant.

Per la seva part, la persona agressora, que acostuma a tenir problemes de personalitat (incapacitat per l’empatia, impulsivitat, baixa autoestima, inseguretat, enveja, etc.) o d’entorn familiar (violència domèstica, desestructuració, falta de pautes adequades, etc.), intenta canalitzar la seva frustració fent mal a una altra persona que considera més feble.

Quant al ciberassetjament o ciberbullyng, es practica mitjançant les xarxes socials, xats, missatges de mòbil, blogs, fotologs, etc., i es manifesta amb difusió de rumors, amenaces, comentaris ofensius, robatori de contasenyes, presentació distorsionada de fets, difusió de vídeos i fotografies sense consentiment de la víctima, etc.

Un problema afegit al ciberassetjament és que s’hi pot actuar anònimament i això dóna als agressors una sensació d’impunitat, com si creguessin que no seran descoberts.

Es clar que si una persona és víctima d’assetjament ha de comunicar el cas urgentment als seus pares o als seus professors perquè intervenguin i acabin amb la situació, igual que si som testimonis d’un cas que afecti companys del nostre entorn escolar, també hem de posar-lo en coneixement del tutor o dels professors que siguin més a prop.

Entre tots podem acabar amb aquestes formes de violència i d’intimidació, no sols en benefici de la víctima, sinó també en benefici de la pròpia consciència i de la comunitat escolar (i fins i tot, en benefici del propi agressor, perquè si pren consciència del mal que ha fet, haurà de rebre tractament o ajuda per superar les seves tendències).

ACTIVITATS

En què consisteix el Bullying?
Quina és la diferència entre buylling i els conflictes normals?
Què hauríem de fer si ens sentim intimidats?
Què hauríem de fer si som testimonis de Buylling contra una altra persona?
Quins tipus de Buylling hi ha?
Creus que son els pares els que trasmeten la violència als fills? Creus que pot ésser per herència o per genètica?
Què els nens siguin violents té a veure amb l'educació que reben a casa?
És convenient canviar d'escola si pateixes Buylling? Per què?
Com podem ajudar a una víctima de Buylling? Quins consells els hi podem donar? Per què?
Com creus que es pot limitar el Buylling a les escoles?

dijous, 22 de gener del 2015

LA MORT.

LA MORT

ACTIVITATS A REALITZAR.

Qui és la Dolors Vicens?
Quin és l'objectiu de les llistes? Per què les fa?
Què és el càncer? Has viscut alguna experiència similar? Explica-la.
Quina és la visió que té la Dolors davant la mort? Quina és la teva? Explica-la.
Quins serien els vostres desitjos abans de morir? I els de la Dolors?
Quin és el valor dels petons i les abraçades cap a les persones que estimem?
Com reaccionaries davant de la mateixa situació? Per què?

dijous, 15 de gener del 2015

LA LLIBERTAT I LA FELICITAT.

ACTIVITATS.

1 Quina és la reflexió més important d'aquest fragment de la pel·lícula?
2. Quina relació té amb el que hem comentat aquests dies sobre la presa de decisions?

DILEMES MORALS.

Quan escollir es fa difícil....

Mitjançant el següent dramàtic curt ens podem enfrontar a un terrible dilema moral.

Vegem-ho:

PENSAR:

1) ¿Tenia una altra opció la periodista? Era la millor opció?
2) Per què creus que pren la decisió que pren?
3) Per què creus que no pot recollir el premi?
4) Fes una reflexió sobre el curt: opinió general, sensacions que et produeix ...

LA PENA DE MORT

U.D.3. ELS DRETS HUMANS.

U. D. 3. ELS DRETS HUMANS.

La Declaració Universal dels Drets Humans suposa un pas essencial en la creació d'una Ètica universal.

És un intent de recopilar els valors que per a moltes moltes cultures i religions són positius i han de ser defensats.

Comentari de dos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans:
"Artículo 17"
1. Toda persona tiene derecho a la propiedad, individual y colectivamente.
2. Nadie será privado arbitrariamente de su propiedad.

"Artículo 25"

1. Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuada que le asegure, así como a su família, la salud y el bienestar, y en especial la alimentación, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios sociales necesarios; tiene asimismo derecho a los seguros en caso de desempleo, enfermedad, invalidez, viudez, vejez u otros casos de pérdida de sus medios de subsistencia por circunstancia independientes de su voluntad.

2. La maternidad i la infancia tienen derecho a ciudados y asistencia especiales. Todos los niños, nacidos de matrimonio o fuera de matrimonio, tienen derecho igual de protección social.

Preguntes per al comentari

Busca almenys dos exemples actuals (notícies, premsa, diaris digitals ...) en els quals es vegi que l'article 17 no es compleix.
Fes la mateixa tasca però amb l'article 25.
Són compatibles els dos articles o hi ha algun tipus de problema? Reflexiona i justifica la resposta.
Si els articles que apareixen aquí no es compleixen, tenen els drets humans validesa jurídica com qualsevol altra llei, o es tracta més aviat d'un projecte moral i ciutadà? Explica la teva resposta.

A continuació teniu una interessant reflexió sobre el què són els drets humans. Aquests seran només paper mullat si les persones no lluitem i ens comprometem pel seu veritable respecte.

A continuació us poso dos vídeos que fan una recreació molt bonica d'aquests drets humans, amb imatges i situacions que els il·lustren.

INCOMPLIMENT DELS DRETS HUMANS.
TREBALLS PER ALS ALUMNES DE ETICA 4t D'ESO SOBRE INCOMPLIMENTS EN ELS DRETS HUMANS.

Es tracta de buscar imatges (vídeos, notícies, presentacions) o notícies en text (diaris en línia), en els quals es mostri una situació d'incompliment dels drets humans.
Mitjançant un comentari podeu enviar l'adreça URL (la que apareix a la part alta de la pàgina d'Internet), i un comentari personal sobre la notícia o el vídeo mitjançant un comentari en aquesta entrada.
Jo publicaré el que m'envieu.

Un exemple de vídeo:

Discriminació en EE. UU., El país de 'la igualtat d'oportunitats'

dimecres, 14 de gener del 2015

U.D.1. LA PERSONA I EL SEU ENTORN.

Activitat 1.

1. Com sóc ?. Segueix les següents instruccions:

a. Escriu el teu nom a la part superior d'un full i passa-la a un company.

b. Cada vegada que us arribi un full amb un nom, escriviu alguna cosa positiva d'aquesta persona.

c. Cerca el full amb el teu nom i les valoracions de tots.

En què coincideix el que llegeixes sobre tu i en què no amb la idea que tenies de tu mateix?

2. Quina informació dones de tu quan et presentes als altres?

3. Reflexiona sobre com ets:

a. Pensa en algú que et sembli agradable. De què sol parlar ? En què dedica el seu temps ? Com és la seva actitud davant el món que l'envolta (flexible, tolerant, responsable, recelosa, crítica, ...)?

b. Resumeix en tres frases com és la persona que acabes de descriure.

c. Escriu com ets tu, comparant-te amb aquesta persona: en què us assembleu ?En què us diferencieu?

4. Valora d'1 a 10 la importància que té en la teva vida la relació amb els teus pares, germans, oncles, cosins, avis, etc, així com amb els amics, professors i altres persones del teu entorn. A quin grup li has donat més puntuació ?. Per què?

Activitat 2.

Després d'haver vist els vídeos sobre el nens que han viscut aïllats de la societat, reflexiona i contesta les preguntes següents:

Quines habilitats han perdut els nens que han viscut aïllats?
Quines habilitats han desenvolupat per sí mateixos?
Com han après els nens dels animals amb els que han viscut?
Digues de cada habilitat que has esmentat si és innata(naixem amb ella) o és apresa (l'aprens amb l'entorn).
Què vol dir que l'ésser humà és "sociable per naturalesa"?
Cita en ordre jeràrquic( de més a menys) les persones o grups que més influència tenen en la teva vida.
Què pot aprendre una persona sola, per si mateixa, sense necessitat de ningú?

dilluns, 12 de gener del 2015

Cartes.

Cartes

A)Guió de l'activitat.

Visualitza el vídeo i després respon a les preguntes següents:

Quin missatge intenta transmetre el vídeo? Quin valor o valors positius creus que tracta de ressaltar el video? Com ho fa?
Explica, al menys, dues situacions en les que es faci realitat el lema que apareix al final de video("unidos"), una que sigui una vivència personal i una altra que es refereixi a qualsevol aspecte de la nostra societat.

EL CONCEPTE DE L'AUTOIMATGE.

Després de treballar en les sessions anteriors els conceptes d'autoimatge, d'imatge corporal i autoestima, crec que aquest vídeo us agradarà i ens pot servir per reflexionar. Es tracta d'un experiment en el que un expert de l'FBI en retrats robots dibuixa a vàries dones. No les veu quan les dibuixa, tan sols escolta la seva veu. Elles responen a preguntes sobre els seus ulls, el front, el nas,... Després dibuixa un altre retrat amb el que altres dones han vist de cadascuna d'elles en la sala d'espera. El resultat és sorprenent i emocionant.

Espero que us agradi.

Activitats sobre el vídeo.

Quin missatge intenta transmetre el vídeo?
Explica les actituds de les protagonistes. Creus que et passaria el mateix? Per què?
Què podem fer per millorar la percepció que tenim de nosaltres mateixos?

ONA CARBONELL

Aquí us deixo el vídeo de l' Ona Carbonell per a que pugueu realitzar les activitats de comprensió.

Preguntes per a entregar al professor.

1. Quin és l'objectiu de l' Ona?

2. Creus que la vida de l'esportista d'elit és fàcil? Per què?

3. Quin paper juga la disciplina i l'esforç a la vida de l' Ona?

4. Són importants la família, els amics i la parella a la seva vida? Creus què és necessari el seu recolzament? Per què?

5. Quina ha sigut la millor i la pitjor experiència de l' Ona en el món de la sincronitzada?

6. Creus què per aconseguir un somni s'ha de ser una persona ambiciosa? Raona la teva resposta.

7. T'agradaria estar al seu lloc? Series capaç de portar el seu ritme de vida?

8. Com reaccionaries si guanyessis? I si perdessis?