Mutilació genital femenina.

Mutilació genital femenina: Cultura o crim? 

QUÈ ÉS LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA? 

La mutilació genital femenina consisteix en la extirpació parcial o total dels òrgans genitals femenins. La seva forma més severa és la infibulació, El procediment inclou la clitoridectomia (extirpació total o parcial del clítoris), l’escissió (extirpació de la totalitat o de part dels llavis menors) i l’ablació dels llavis majors per a crear superfícies en carn viva que després es cusen o es mantenen unides amb la finalitat que, en cicatritzar, tapin la vagina. Es deixa una petita obertura per a permetre el pas de l’orina i del fluix menstrual. La gran majoria (el 85 per cent) de les mutilacions genitals que es practiquen a Àfrica són clitoridectomies o escissions.

COM ES REALITZA? 

El tipus de mutilació, l’edat i la manera que es practica la mutilació genital varien en funció de diferents factors, entre ells el grup ètnic al que pertanyi la dona o la nena, el país en el qual viu, si es troba en un àrea rural o urbana i el seu origen socioeconòmic. Generalment es practica entre els quatre i els vuit anys, encara que cada vegada es fa a nenes més petites, segons l’Organització Mundial de la Salut. La persona que practica la mutilació pot ser una anciana, o una curandera tradicional, o una llevadora o un metge qualificat. La nena és immobilitzada, generalment per ancianes, amb les cames obertes. La mutilació es realitza utilitzant un vidre trencat, la tapa d’una llauna, unes tisores, la fulla d’una navalla o un altre instrument esmolat. Quan es tracta d’una infibulació s’utilitzen espines o punts per a unir les dues parts dels llavis majors, i les cames es poden arribar a mantenir lligades 40 dies. De vegades s’apliquen pólvores antisèptiques, o bé, amb major freqüència, ungüents que contenen herbes, llet, ous, cendra o fems i que es consideren cicatritzants.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Uns 135 milions de nenes i dones de tot el món han sofert la mutilació genital, i cada any dos milions corren el risc de patir-la (unes 6.000 al dia). A Àfrica es realitza de forma generalitzada i és una pràctica comuna en alguns països d’Orient Mitjà. També es fa, sobretot en comunitats d’immigrants, en zones d’Àsia i el Pacífic, Amèrica del Nord, Llatinoamèrica i Europa. Als països industrialitzats, la mutilació genital es realitza sobretot entre els immigrants procedents de països en els quals es practica. S’han rebut informes sobre mutilacions a Austràlia, Canadà, Dinamarca, Estats Units, França, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit i Suècia.

 ELS EFECTES FÍSICS I PSICOLÒGICS

 Efectes físics

La mutilació genital pot provocar la mort. En el moment que es realitza, poden presentar-se dolors, commoció, hemorràgies, danys en els òrgans que envolten el clítoris i els llavis. Posteriorment, pot produir-se retenció d’orina i desenvolupar-se infeccions greus. La utilització del mateix instrumental en diverses noies sense esterilitzar-lo pot provocar la propagació del virus de la sida. Més sovint, les infeccions cròniques, les hemorràgies intermitents, els abscessos i els petits tumors benignes del nervi que poden provocar la clitoridectomia i la escissió produeixen malestar i un dolor extrem. La infibulació pot tenir efectes a llarg termini encara més greus; infeccions cròniques d’orina, pedres a la bufeta i la uretra, trastorns renals, infeccions genitals a conseqüència de l’obstrucció del flux menstrual, infeccions en la pelvis i infertilitat. El primer acte sexual només pot realitzar-se després de la dilatació gradual i dolorosa de l’obertura que ha quedat després de la mutilació. En alguns casos, és necessari practicar una incisió prèvia. Algunes noies pateixen greus ferides a causa d’incisions mal realitzades pels seus marits. Un problema addicional és que la ferida duradora que llavors es produeix en la zona genital pot augmentar el risc de transmissió del virus de la sida durant el contacte sexual. En el part, el teixit cicatritzat de les dones que han sofert l’escissió pot estripar-se. Després de parir, sovint a les dones els tornen a practicar la infibulació. Les constants incisions i sutures dels genitals d’una dona amb cada naixement poden provocar la formació d’un fort teixit cicatritzat en la zona dels genitals. El secret que envolta la mutilació genital femenina i la protecció dels qui la duen a terme dificulta la recopilació de dades sobre les complicacions derivades d’aquesta pràctica. Quan sorgeixen problemes, rarament s’atribueixen a la persona que va realitzar la mutilació. És més probable que s’atribueixin a la presumpta “promiscuïtat” de la nena o al fet que els pares no fessin els sacrificis o rituals de forma apropiada. Efectes sobre la sexualitat La mutilació genital pot fer que el primer acte sexual sigui una terrible experiència per a les dones. Pot ser extremadament dolorós i fins i tot perillós si a la dona se li ha de practicar una incisió. La importància del clítoris per a experimentar plaer sexual i aconseguir orgasmes suggereix que ha d’afectar negativament a la satisfacció sexual. 

Efectes psicològics

Els efectes psicològics de la mutilació genital femenina són més difícils d’investigar científicament que els físics. S’han rebut informes de pocs casos clínics de malalties psicològiques relacionades amb la mutilació genital. Malgrat la falta de proves científiques, els relats personals de mutilacions revelen sentiments d’ansietat, terror, humiliació i traïció, els quals probablement tenen efectes negatius a llarg termini. Alguns experts suggereixen que la commoció i el trauma causats per l’operació poden contribuir a perfilar un comportament descrit com “tranquil” i “dòcil” que es considera positiu en les societats que practiquen la mutilació genital femenina. Les celebracions, els regals i les atencions especials que tenen lloc en el moment de la mutilació poden mitigar en certa mesura el trauma experimentat. L’efecte psicològic més important que pateix una dona que ha sobreviscut és la sensació de ser acceptada en la seva societat, de respectar les tradicions de la seva cultura, i la de reunir els requisits per a casar-se, sovint l’únic paper que se li permet. És possible que una dona que no se sotmetés a la mutilació genital sofrís problemes psicològics a causa del rebuig social. Es creu que les dones que pertanyen a les comunitats minoritàries que practiquen la mutilació genital femenina són especialment vulnerables als problemes psicològics, en estar atrapades entre les normes socials de la seva comunitat i les de la cultura majoritària.

PER QUINA RAÓ ES PRACTICA? 
Identitat cultural:
El costum, la tradició i el sentiment de pertinença a un grup són, amb diferència, les raons més invocades per a explicar-la. 

Identitat sexual: Sovint la mutilació genital femenina s’estima necessària perquè una nena sigui plenament considerada com a dona, i la pràctica marca la diferenciació de sexes pel que fa als seus futurs papers en la vida i en el matrimoni. 

Control de la sexualitat i de les funcions reproductives de la dona: “La circumcisió fa netes les dones, fomenta la seva virginitat i castedat i protegeix les noies joves de la frustració sexual en atenuar el seu desig sexual.” (Sra. Njeri, defensora de la mutilació genital a Kenya). En moltes societats, una raó important que es fa servir a favor de la mutilació genital femenina és la creença que mitiga el desig sexual de la dona i, per tant redueix les possibilitats que hi hagi relacions sexuals fora del matrimoni. Es posa en dubte la capacitat de les dones no mutilades de ser fidels per pròpia voluntat. És d’importància vital impedir que la dona tingui contactes sexuals “il·legítims” i protegir-les de relacions sexuals no desitjades, doncs es considera que en depèn l’honor de tota la família.

Creences sobre la higiene, l’estètica i la salut: De forma sistemàtica s’invoquen la neteja i la higiene com raons que justifiquen la mutilació genital femenina. Les idees sobre els efectes benèfics que té la mutilació genital femenina en la salut no es donen únicament a l’Àfrica. A l’Anglaterra del segle XIX va haver debats sobre si la clitoridectomia podria guarir a la dona de “malalties” com la histèria i la masturbació “excessiva”. Als Estats Units, la clitoridectomia va continuar practicant-se per aquestes raons fins a ben entrat el segle XX. 

Religió: La pràctica de la mutilació genital femenina és anterior a l’Islam i no és habitual entre la majoria dels musulmans, però ha adquirit una dimensió religiosa. Molts dels que s'oposen a la mutilació neguen que hi hagi cap relació entre la seva pràctica i la religió, però els líders islàmics no pensen tots igual.

Activitats.

• Què és la mutilació genital femenina? 
• En quins llocs del món es practica? 
• Per què es practica? 
• Creus que és raonable? 
• Creus que és just? 
• Quines conseqüències té per a les dones?
• Quins articles de la Declaració Universal es violen a la pràctica?
• Què és el que més t’ha sorprès? 
• Què n'opines?