diumenge, 5 de juny del 2016

dijous, 27 d’agost del 2015

5. LLUMS I OMBRES AL SEGLE XX I XXI.

5. LLUMS I OMBRES AL SEGLE XX I XXI.






4. PAU I DRETS HUMANS.

4. PAU I DRETS HUMANS. 




Testimoni 1 (Mali): 

"Nos adiestraban para disparar apuntando al corazón o a los pies. Antes del combate, teníamos que comer arroz mezclado con un polvo blanco y una salsa con un polvo rojo. También nos ponían inyecciones. A mí me pusieron tres. Después de esas inyecciones y de comer el arroz mezclado con el polvo, me convertía en un vehículo de motor, podía hacer cualquier cosa por mis dueños. Veía a nuestros enemigos como si fueran perros y lo único que había en mi mente era disparar contra ellos.” 
.
Testimoni 2 (Mali): X , de 16 años, había sido detenido en Diabaly cuando esta ciudad fue reconquistada por las tropas francesas y malienses y habló de las circunstancias en las que se vio obligado a unirse a elementos de grupos armados islamistas: 

Estudiaba con otros 23 alumnos con un maestro coránico. Hace dos meses, el nieto de mi maestro nos vendió a los islamistas. Nos unimos a un grupo de otros 14 jóvenes que portaban armas. Al principio me mandaron trabajar en la cocina. Cocinábamos en una iglesia cristiana ocupada por los islamistas. Los rebeldes nos golpeaban durante las lecciones del Corán porque pensaban que nuestra pronunciación de los versículos árabes no era correcta y querían que pronunciásemos el árabe como ellos. Me pegaron cuatro veces con una correa de goma. 
Este niño soldado describió también su adiestramiento para el combate y cómo lo obligaban a ingerir lo que parecían ser drogas.

Testimoni 3 (Somalia): Aunque los grupos armados reclutan sobre todo a niños y a varones jóvenes, también se recluta a veces a niñas. Una de ellas, que tenía 19 años cuando Amnistía Internacional la entrevistó en marzo de 2010, contó:


"Al Shabab tiene una oficina de voluntarios a donde te mandan ir. A veces te dan dinero.A las niñas las obligan a cocinar y a llevarles agua. Cada pueblo controlado por ellos tiene una oficina de voluntarios".

Testimoni 4 (Somalia): A veces las niñas son casadas por la fuerza con combatientes. Es difícil evaluar el alcance de la violencia sexual, porque muchos casos no se denuncian. Una niña de 13 años de Baidoa contó a Amnistía Internacional:

"Las niñas también eran violadas por Al Shabab. Conozco a gente a la que le ha pasado; una persona de mi familia fue violada, pero no puedo hablarles de ello. Es bastante habitual."
Testimoni 5 (Chad) Souleiman, 16: "Me fui  de Guéréda en 2008, el 12 de enero ... Fuentes cercanas a las autoridades estaban saqueando los bienes de otras personas. Algunos miembros de nuestra familia fueron asesinados por los Zaghawa, y yo quise vengarme en nombre de mi familia. Yo había hablado de esto con mis amigos, y todos decidimos dejar el pueblo y unirnos a la rebelión. Cinco de nosotros fuimos, éramos vecinos cercanos y hermanos. Uno de nosotros era más joven que yo. No hablamos de ello con nuestros padres ya que tomamos la decisión por nuestra cuenta ..."

"Me quedé con la UFDR (Union de Fuerzas Democráticas por la unidad) durante un mes. Luego me uní al MNR (Movimiento Nacional para la Recuperación )porque tenían familiares con ellos. Me quedé con el MNR durante 14 meses. Yo era un soldado raso. Tuve un Kalashnikov y fue entrenado para usarlo. Algunos combatientes eran mayores y otros más joven que yo ... Al final, el MNR se unió al gobierno de Chad ".

Testimoni 6 (Chad) Hazam, 17: 

"Yo vivía con mi familia en Abéché, iba a la escuela con mis hermanos y hermanas. Me enfadé porque la gente estaba matando a algunos de mis familiares y saqueando nuestros bienes. Mientras en la rebelión las condiciones de vida eran difíciles nosotros teníamos suficiente comida. ¿Qué fue lo más difícil a la hora de tomar parte en los combates?. Muchos de nosotros tenían mi edad. No había nada alegre en la rebelión. .


"No he visto a mi familia durante tres años, pero ellos saben que yo estoy ahora aquí en N'Djamena .Otros niños que estaban en la rebelión están aquí en el centro conmigo también. A mi edad, debo continuar en la escuela. Realmente me gustaría trabajar en un taller, aunque no se dónde todavía".










LA SALVAGUARDA DE LA PAU

Vivim en pau? Es clar que no, tanmateix la pau és alguna cosa més que l'absència de violència, guerra, conflicte, com ens ha ensenyat a distingir J.P. Lederach en classe.  A més a més, el segle XX i, sembla ser, que el XXI no queda darrera, és el segle més violent de la història. Ací en tenim les proves ... en una animació.


Així doncs la pau no és un territori conquerit. Més bé és com un amant: és perseguida, és somniada, és desitjada ... per nosaltres, sobre tot desprès de  comprovar tots els desastres dels que  hi som capaços els humans posant la nostra intel·ligència i saber a disposició de la destrucció, la crueltat, la xenofòbia, l'odi.  

Fou al 1945, quan la Segona Gran Guerra era a punt d'acabar, quan els humans fórem conscients de la maldat de que hi som capaços, del nostre enorme potencial destructiu ... Una de les grans teòriques d'aquest tema fouHannah Arendt



3. SER FELIÇ ÉS EL QUE IMPORTA.

3. SER FELIÇ ÉS EL QUE IMPORTA. 

Som feliços realment? 
Quins són els models de felicitat de la societat actual?
Són les alternatives més raonables?

ACTIVITAT 1. 
                                                                                                          Favela Santa Marta. Riu de Janeiro



Es pot ser feliç si eres la persona més lletja del món, si es burlen, si t'aïllen, si et fugen com si tingueres la pesta? Es pot ser feliç sense electrodomèstics, sense tenir per menjar, sense una escola per als teus fills o una lectura o una música que ens acompanya als moments tristos? Sense llum elèctrica o calefacció central, sense anar de rebaixes o de shopping els caps de setmana? Es pot ser feliç sense consumir tota mena d'aparells electrònics? Sense internet, telèfon, tablet o sense televisió o ordinadors? La bellesa física, la riquesa, el consum són per a nosaltres a hores d'ara necessaris? Són els nostres referents, el que ens identifica com a persones, el que ens dona èxit social, el que ens fa sentir-nos bé? Som pel que tenim i així som feliços?



L'objectiu és fer una diagnosi sobre els models de felicitat actuals a partir d'aquests materials audiovisuals i escrits




ACTIVITAT 2. 





ACTIVITAT 3

ENS MATEN DOLÇAMENT: ELS ESTEREOTIPUS FEMENINS.




ACTIVITAT 4. 







TASCA 2.

ACTIVITAT 1


QUINS SÓN ELS QUEVIURES IMPRESCINDIBLES?


En temps difícils com els actuals tal vegada ens seria molt útil pensar sobre el que realment és el necessari a les nostres vides per poder ser feliç, malgrat les adversitats econòmiques, els desencants polítics o la sensació d'incertesa, de por, de desorientació que ens pot invadir.  Aquestes situacions crítiques, de canvi en la vida són prou freqüents i deuríem haver preparat la nostra motxilla de bons i necessaris queviures per no quedar-se pel camí ...
Quins són aquestos queviures necessaris?
Quins són els queviures imprescindibles, els que ens fan immortals?  
Què en penses? 
Pot ajudar-te aquesta breu animació en vídeo que ens recorda una de les estrofes de Jorge Manrique, poeta castellà del s. XV.

Escriu les teues impressions ací, als comentaris, o al grup de Facebook.
Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos

derechos a se acabar y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
y más chicos,
y llegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos.






EXPERT EN FELICITAT. 



A hores d'ara ja sabràs un poc més què significa "omplir la llibreta de vida". Anem a analitzar un cas, el de Shoya Tomisawa, un pilot japonés de 19 anys. Et presentem la documentació necessària i un qüestionari per a que et serveixen de guia.

 L'ENTRADA DE PEDROSA AL SEU BLOC

Sin tiempo para quitarme el casco, me han contado lo de Tomizawa y no he podido reaccionar. Ha sido un gran shock, un contraste de sentimientos enorme. He preguntado hasta tres veces si era verdad, porque no me lo podía creer. Es una noticia muy triste, terrible; estas cosas nunca deberían pasar. Como persona, sólo puedo decir que era un chico muy divertido; siempre estaba contento y haciendo bromas. Como piloto, se había el ganado el respeto de todo el mundo en muy poco tiempo, ya que era rápido y valiente. Perder a dos pilotos en una semana es algo trágico. Creo que todo el motociclismo está abatido. Quiero mandar mis condolencias a la familia. Al nacer, la vida te brinda la posibilidad de elegir lo que quieres hacer. Tomi decidió ser piloto de motos y lo estaba haciendo muy bien. Quiero pensar que ha sido feliz haciendo su sueño realidad. Sobre la carrera, quiero dar las gracias al equipo por el gran trabajo realizado. Todo el fin de semana ha sido perfecto: buenos entrenamientos, un gran ritmo durante la carrera, y segunda victoria consecutiva y cuarta de la temporada. Sin embargo, debo mantener los pies en el suelo e ir carrera a carrera. Las sensaciones con la moto son muy buenas y mi objetivo es continuar así. Pero, si te soy sincero, esto no es lo que más me preocupa en estos momentos”.

QÜESTIONARI:

1.      Creus que Shoya Tomisawa ha estat feliç? Creus que és una bona manera de viure?
2.      Et sents feliç amb la teua vida?
3.      En què consisteix per a tu ser feliç?
4.      Creus que en general les persones som feliços?
5.      Qui ens pot ajudar en aquest cas? Habitualment sabem qui s’ocupa de construir vivendes, vetlar per la nostra salut, reparar els nostres electrodomèstics, etc.


HAVIA OMPLIT SHOYA TOMISAWA LA SEUA LLIBRETA DE VIDA? 
OMPLIS TU LA TEUA?

2. POTS PENSAR PER TU MATEIX?

2. POTS PENSAR PER TU MATEIX?

ACTIVITAT PRÈVIA. RECULL IDEES PRÈVIES. 





Hem aclarit què és un tipus particular de comportaments o conductes, les accions; un tipus de comportament propi dels èssers humans perquè implica una capacitat de deliberació sobre les conseqüències de les nostres eleccions, la possibilitat de rectificació pel reconeixement de l'error, implica voluntarietat, motivacions, interessos amb els quals justifiquem aquestes accions mitjançant el llenguatge interior o als altres. 
El problema és si aquesta capacitat d'actuar és exclusivament nostra a la vista de la investigació sobre els ximpancésbonobos i altres primats, evolutivament els animals més pròxims a la nostra espècie. Algunes experiències científiques sobre la seVa sexualitat, la capacitat cultural de crear ferramentes modificant elements naturals de l'entorn, les seues destresses organitzatives per a la cacera ... han despertat la nostra curiositat i hem descobert que hi estem molt pròxims, es semblem moltíssim i que la intel.ligència i la cultura no ens pertanyen sols als homínids, als membres del gènere Homo. I la moralitat?

Vos convide a gaudir uns moments amb aquestos vídeos i a passar-vos pel web de la FUNDACIÓ JANE GOODALL, una de les més grans primatòloges del món.

ACTIVITAT 2.





1. ENS CONEIXEM A NOSALTRES MATEIXOS?

1.  ENS CONEIXEM A NOSALTRES MATEIXOS?


Edward Hopper (Nyack, 1882 - Nueva York, 1967)Habitació d'hotel. Any 1931.





QUI SOM?
D'ON VENIM?
CAP A ON ANEM?

Una dona en una habitació d'hotel reflexiona a través de la lectura d'una carta. Potser es fa alguna de les preguntes anteriors, preguntes eternes, a les que tots i totes alguna vegada en la vida hem dedicat alguns minuts dels nostres pensaments. Potser has tingut aquesta experiència i sensacions com les que ella té. Nua, desarmada, abstreta, atemorida pel vertiginós flux d'idees i nous interrogants. Incòmodes. Són preguntes incòmodes, que preferim defugir, obviar o oblidar, però davant les quals no restem indiferents doncs ens posen en el centre de la diana.


ACTIVITAT INICIAL

Altra dona, una jove adolescent es troba en una situació semblant. Es diu Paloma. Aquesta és la seua història en versió cinematogràfica.






ACTIVITAT 2
APRENDER A SER FELICES.